Ararat

Ararat ("Ağrı" en turc, "Արարատ" en armeni, "آرارات" en persa, "אררט" en hebreu), és una muntanya de l'actual Turquia on segons el gènesi capítol novè s'hi va posar l'arca de Noè després del gran diluvi universal. Fa 5166 metres d'alçades. Categoria:Turquia

Enllaços externs

- [http://www.armenica.org Armenica.org Història] ja:アララト山

Turc

El turc (Türkçe o Türk dili) és una llengua turquesa parlada per uns 61.000.000 de persones per tot el món, 46.300.000 de les quals a Turquia i 180.000 a Xipre; en tots dos països és llengua oficial. També és parlada pel 9% dels habitants de Bulgària i hi existeixen comunitats importants a Romania, Macedònia, Grècia, l'Uzbekistan i Alemanya. El turc s'escriu amb l'alfabet llatí des del segle XX. La majoria de la població és musulmana.

Sistema de sons i escriptura

El turc actual fa servir un alfabet de 29 lletres, 8 vocals i 21 consonants: a b c ç d e f g ğ h ı i j k l m n o ö p r s ş t u ü v y z Aquestes consonants sonen com en català: b d f m n p t z
- c sona com tj en català central o j en anglès
- ç sona com tx en català
- g sempre oclusiva velar com a gat en català, palatalitzada en contacte amb vocals anteriors
- ğ (caràcter g amb caron), actualment gairebé no sona i allarga les vocals contigües, històricament una fricativa velar sonora
- h sona com h en alemany o com j en castellà
- j sona com j en català central o en francès, no pas com tj en català o j en anglès
- k palatalitzada en contacte amb vocals anteriors
- l velaritzada com en català en contacte amb vocals posteriors
- r sempre suau, com a pera, com la r italiana
- s sona sempre com ss en català
- ş (caràcter s amb cedilla) sona com xeix en català, com sh angles, com sch en alemany
- v diferent de b, fricativa labiodental sonora, com v en anglès, francès o en la pronúncia valenciana.
- y sona com i consonàntica en català, com a iogurt Les vocals poden ser anteriors (eiöü) o posteriors (aıou), altes (iıuü) o baixes (aeoö), i arrodonides (ouöü) o no arrodonides (aıei).
- La vocal o representa la vocal baixa posterior arrodonida (com la o tancada catalana).
- La vocal u representa la vocal alta posterior arrodonida (com la u catalana).
- La vocal ö representa la vocal baixa anterior arrodonida (com la ö alemanya).
- La vocal ü representa la vocal alta anterior arrodonida (com la ü alemanya).
- La vocal e representa la vocal baixa anterior no arrodonida (com la e oberta catalana).
- La vocal i (caràcter i amb punt, majúscula İ) representa la vocal alta anterior no arrodonida (com la i catalana).
- La vocal a representa la vocal baixa posterior no arrodonida (com la u a la paraula anglesa sun).
- La vocal ı (caràcter i sense punt, majúscula I) representa la vocal alta posterior no arrodonida.

Harmonia vocàlica

La fonologia turca segueix regles d'harmonia vocàlica, que fan variar la vocal de la major part de sufixos segons el tipus de vocals de l'arrel. La principal regla és que una paraula només pot contenir o bé vocals anteriors (eiöü) o bé vocals posteriors (aıou). Per això, molts sufixos gramaticals tenen una forma amb vocal anterior i una altra amb vocal posterior (per exemple Türkiyede "a Turquia" però kapıda "a la porta"). A més, una regla secundària fa que les vocals altes (iı) tendeixen a tornar-se les arrodonides corresponents (üu) quan estan precedides d'una vocal arrodonida (ouöü). Per això, alguns sufixos gramaticals encara tenen dues formes més amb vocals arrodonides (per exemple Türkiyedir "és Turquia", kapıdır "és la porta", però gündür "és el dia", paltodur "és l'abric"). Hi ha nombroses excepcions. Cada una de les parts de les paraules compostes funcionen independentment pel que fa a l'harmonia vocàlica (per exemple, formes com bugün "avui", literalment "aquest dia"). Alguns sufixos gramaticals són invariables (com -iyor). I hi ha unes poques paraules turques que no segeuxien aquestes regles (com anne "mare"). En aquests casos, els sufixos harmonitzen amb la vocal final de la paraula.

Exemples

Exemple de turc amb traducció al català: Article 1 Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres. Categoria:Llengües turqueses ja:トルコ語 th:ภาษาตุรกี

Hebreu

L'hebreu () és una llengua semítica de la família lingüística afroasiàtica. Es creu que aquesta família de llengües va originar-se a la Mesopotàmia, i els diferents llenguatges van començar a divergir cap al segle VIII aC. Els documents en hebreu més antics de què es té constància daten d'entre el segle X aC i el VII aC, segons el seu grau de divergència respecte d'altres dialectes Canaanites. Parlat originàriament a la zona del Levant (les terres a l'orient de la Mediterrània), va anar cedint lloc a l'arameu, procés que es va accelerar després de la destrucció del segon temple l'any 70 dC i el subseqüent inici de la diàspora. Durant la major part dels següents 2000 anys, l'hebreu es va mantenir únicament com a llengua d'ús litúrgic, fins que cap a finals del segle XIX, Eliezer Ben Yehuda, un sionista originari de Rússia va dedicar els seus esforços a la recuperació i modernització de l'hebreu amb la intenció de fer-ne la llengua vernacular de la immigració jueva a Palestina. Com a part de la seva tasca, Ben Yehuda va crear un nombre de neologismes necessaris per la seva utilització eficaç en una societat moderna, preferint en primer terme reciclar mots de l'hebreu clàssic, i en segon terme el manlleu d'expressions d'altres llengües semítiques (principalment l'àrab)--tot i així, una gran quantitat de termes són d'arrel europea. Altres modificacions van consistir en adaptar la gramàtica i l'adopció dels signes de puntuació occidentals (cal notar que en hebreu no s'inverteix el sentit dels signes de puntuació com a l'àrab. Per exemple, el signe d'interrogació s'escriu ? i no pas ). La pronunciació israeliana de l'hebreu modern es basa en la forma sefardita dels jueus radicats a l'Europa oriental i el nord d'Àfrica, amb excepcions com la pronunciació gutural de (Resh), d'origen clarament germànic. Aquesta pronunciació va perdre la major part dels fonemes típicament semites com ara les formes emfàtiques de les consonants i (respectivament - Quf, corresponent a l'àrab - Qaf, i - Tet corresponent a l'àrab - Ta). Degut a la seva relativa simplicitat i a les facilitats donades als nous immigrants per al seu aprenentatge, l'hebreu és avui dia una llengua plenament viva, parlada per la pràctica totalitat de la població d'Israel, on és oficial juntament amb l'àrab. Per la seva escriptura és fa servir l'alfabet hebreu. Categoria:Llengües semítiques ja:ヘブライ語 ko:히브리어 simple:Hebrew language th:ภาษาฮีบรู

Turquia

La República de Turquia és un estat del sud-est d'Europa i del nord-oest d'Àsia. Limita al sud amb el Mar Mediterrani, Iraq, i Síria, al nord-oest amb Grècia, a l'est amb Armènia, Azerbaidjan, i Iran.

Història

La moderna República de Turquia va ser fundada en 1923 per Mustafa Kemal (Atatürk) després de l'esfondrament de l'Imperi Otomà al final de la Primera Guerra Mundial. Atatürk es va convertir així en el constructor de Turquia i va liderar un procés de transformacions encaminades a fer d'aquest país un estat modern.

Economia

L'economia dinàmica de Turquia és una barreja complexa d'indústria moderna i agricultura tradicional, conservant aquesta última un 40% d'ocupació cap a l'any 2001. Posseeix un sector privat en estat de creixement ràpid i estable, no obstant això l'estat juga encara un rol bàsic en la indústria, activitats bancàries, transport i comunicacions. La indústria més important de Turquia i el seu principal producte d'exportació són les seves teles i robes, encara majoritàriament en mans privades. En anys recents la situació econòmica de Turquia s'ha caracteritzat per un creixement econòmic erràtic i greus desbalanços. El creixement del seu PIB real ha excedit el 6% durant diversos anys, però la seva forta expansió ha estat interrompuda per aguts declivis els 1994, 1999 i 2001. Mentrestant, el dèficit fiscal del sector privat ha excedit regularment el 10% de PIB - degut en gran mesura a la forta pressió sobre pagaments d'interessos, la qual cosa el 2001 va concentrar més del 50% de la despesa central del govern, mentre que la inflació s'ha mantingut en el rang elevat de dos dígits. Potser a causa d'aquests problemes, les inversions estrangeres directes a Turquia es mantenen relativament baixes (menys de 1 bilió de dòlars nord-americans a l'any). A la fi de l'any 2000 i començaments del 2001, un creixent dèficit comercial i serioses inestabilitats en el sector bancari van enfonsar l'economia en una crisi, la qual va forçar a Ankara a decidir acabar amb el canvi fix de la moneda i el país va entrar a una recessió. Els resultats el 2002 van ser positius, parcialment gràcies al suport econòmic del FMI. El lent creixement global i les fortes tensions polítiques a l'Orient Mitjà enfosqueixen els prospectes de creixement futurs. Turquia és un membre candidat per a ingressar a la Unió Europea, però, hi ha forta oposició d'alguns països membres. Alemanya és el principal soci comercial de Turquia. Categoria:Turquia ja:トルコ ko:터키 ms:Turki simple:Turkey th:ประเทศตุรกี zh-min-nan:Türkiye

Gènesi

El Gènesi, Γένεσις génesis, en grec, que significa "naixement", "creació", "causa", "principi", "font" i "origen", és el primer llibre de la Torà, i per tant el primer llire del Tanakh, la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià. En hebreu el nom del llibre és בראשׁית Bereshit, que és la primera paraula del text, i que es tradueix "en el principi de". Els cinc llibres de la Torà han estat anomenats en hebreu amb la primera paraula del text. En el context teològic, Gènesi és el llibre dels començaments: de la terra, del pecat, de la promesa de restauració i de l'elecció d'Israel. Els temes principals són:
- La Creació: la presentació d'un Déu únic que ha creat tot el que existeix
- La Caiguda: la desobediència d'Adam i Eva que ha introduït la mort, física i espiritual, al món.
- El Diluvi: la corrupció i degradació subsegüent de la humanitat que provocà el diluvi, del qual només Noè i la seva família són salvats.
- Babel: el repoblament de la Terra, després de la confusió de les llengües a Babel.
- Abraham: l'elecció d'Abraham per mitjà de qui Déu faria un poble nombrós, i per mitjà del qual vindria el messies.
- Egipte: la sequera que fa que Isaac, fill d'Abraham, i els seus dotze fills emigrin a Egipte. Segons la tradició jueva i cristiana, el llibre va ser escrit per Moisès, com la resta del Pentateuc. Alguns crítics diuen, però, que està format per la fusió de diversos documents, i per altres va ser una adaptació feta per Moisès de texts que ja existien. Categoria:Gènesi Categoria:Gènesi ja:創世記 ko:창세기 zh-min-nan:Chhòng-sè-kì

Categoria:Turquia

Categoria:Àsia Categoria:Orient Mitjà Categoria:Balcans Categoria:Estats d'Europa ja:Category:トルコ ko:분류:터키 simple:Category:Turkey

Boulainvilliers

Anne Gabriel Henri Bernard, marquis de, (Saint-Saire, 11 octobre 1658 - Paris, 23 janvier 1722) fut un historien et politologue. Militaire de carrière jusqu'à la mort de son père survenue en 1697, il se lança alors dans l’histoire et fut le premier à analyser l’histoire des institutions françaises. Imbu d'idées aristocratiques, Boulainvilliers fut un partisan acharné du système féodal, le seul, à ses yeux, juste, légitime et conforme à la réalité historique. Il fut le principal représentant du courant idéologique de réaction féodale au . Selon sa doctrine, la noblesse française descendait des conquérants francs établis en France à la chute de l’Empire romain et le Tiers-État des Gaulois. Les seigneurs francs étaient, à ce titre, indépendants et libres de faire justice à leurs sujets sans interférence de la part du roi, simple magistrat civil choisi afin d’arbitrer les disputes entre individus. Tous les membres de la noblesse étaient donc, comme tels, sur un pied d’égalité avec le roi. Boulainvilliers tenait la monarchie française pour responsable du déclin progressif des privilèges de la noblesse. Il fait remonter le début de ce déclin aux Croisades pour lesquelles nombre de nobles auraient hypothéqué ou vendu leurs honoraires à des plébéiens aisés. En s’introduisant, à cette occasion, dans la noblesse ceux-ci, qu’il qualifiait d’« ignobles », la corrompirent. Ensuite, l’ignorance et la négligence des seigneurs rendant la justice les forcèrent à se décharger des fonctions judiciaires dont ils étaient les dépositaires légitimes sur des clercs et des juristes, la dignité intrinsèque à ce rôle rendant bientôt aussi importants que ceux au nom desquels ils rendaient la justice. Boulainvilliers considérait comme une « monstruosité » la nouvelle « noblesse de robe » née de cette circonstance. Il y eut enfin la politique de la monarchie capétienne qu’il considère comme le fossoyeur du féodalisme. Les Capétiens affaiblirent d’abord le pouvoir de la noblesse française éblouie par le brillant de la cour en ajoutant de grands fiefs au domaine royal. En résultat, les rois assumèrent une importance jusque-là inconnue d’eux et bientôt entièrement disproportionnée. Les seigneurs seraient alors devenus les valets de ceux dont ils avaient été les pairs. Finalement, l’admission aux rangs de la noblesse de bureaucrates plébéiens qui n'y avaient nul droit puis celle du Tiers état aux États généraux aurait consommé le renversement de la noblesse. En posant une soi-disant origine généalogique originale à la prétendue spécificité raciale aristocratique, Boulainvilliers a été le premier à élaborer une théorie des classes. Bien que le caractère radicalement inégalitaire sur lequel il adosse la supériorité présumée de l'aristocratie repose sur « le droit de conquête et le besoin de soumission toujours dû au plus fort » et qu’il parle toujours d’individus et non de races, de « droit du plus fort » et non de caractéristiques biologiques de groupe, il s’est livré à une distinction raciale qui a ouvert la voie à une pensée racialiste, voire raciste.

Anecdotes

Voltaire enrôla Boulainvilliers dans sa propre croisade contre « l'infâme » en faisant de lui un personnage de son Dîner du Comte de Boulainvilliers (1767).

Bibliographie

- Mémoire pour la noblesse de France contre les ducs et pairs (1717)
- Essai sur la noblesse de France (1732) Boulainvilliers Boulainvilliers Boulainvilliers Boulainvilliers

aminokwasy Odszkodowanie programy Jamnik Jamniki Zoja praca w anglii

:: RELATED NEWS ::

Marlboro (Burlington County, New Jersey)
Marlboro ist eine Ortschaft in Burlington County im US-Bundesstaat New Jersey in den Vereinigten Staaten von Amerika. Der Ort liegt bei 39,5410° Längengrad Nord, 74,5522° Breitengrad West. Kategorie:Ort in New Jersey

Tattersall
Tattersall ist ein geschäftliches Unternehmen für den Verleih von Reitpferden. Häufig wird der Begriff synonym für Reitbahn oder Reithalle benutzt. Die Bezeichnung leitet sich vom königlichen Stallknecht, Trainer, Wettbüro- und Zeitungsbesitzer der Londoner Morning Post

Erymanthos
Erymanthos ist der Antike Name des Olenos-Gebirges. Es liegt auf der Grenze von Achaia, Elis und Arkadien im Peloponnes. In der griechischen Mythologie soll hier der nach dem Gebirge benannte erymanthische Eber gelebt haben. Um dem Wüten des Ebers Einhalt

Joe Cartoon
Joe Cartoon ist ein bekannte Webseite, die mit makabren Flash-animierten Cartoons bekannt wurde. Die Webseite wurde von Joe Shields begründet, der zuerst nur eine einzige Flash-Animation zum Download stellte: den Frogbender (Ein Frosch in einem Mixer). Diese erzielte unter Internetnutzern schnell Kultstatus und bereits im April 1999 hatten mehr als 400.000 Nutzer die Animation heruntergeladen. Nach dem großen Erfolg wurden schnell weitere Animationen zum Download angeboten. So zum Beispiel der

Rosa Winter
Rosa Winter (
- 23. Dezember 1923 in Königswiesen/Bezirk Freistadt; † 16. Mai 2005 in Linz) war eine österreichische KZ-Überlebende. Geboren wurde sie 1923 im Mühlviertel als Angehörige einer Sinti-Familie. In der

Phorbas
Phorbas, im griechischen Mythus Sohn des Lapithes, wurde nach der gewöhnlichen Sage von den Rhodiern zu Hilfe gerufen, um ihre Insel von Schlangen zu befreien, und erhielt dafür Heroenehre. Manche deuteten auf ihn das Ophiuchus ("Schlangenträger") genannte Sternbild. Eine andre Sage macht ihn zum verwegenen Faustkämpfer, der die Reisenden zum Ringkampf herausforderte, endlich aber von Apollon erlegt wurde.

Landolt-Reaktion
Als Landolt-Reaktion bezeichnet man die zeitlich verzögerte Bildung von Iod aus Iodsäure und schwefliger Säure. :(1) 2 HIO₃ + 5 H₂SO₃ → 5 H₂SO₄ + I₂ + H₂O Bei Zugabe von Stärke führt das entstehende Iod zu einer Blaufärbung der Lösung (Iodprobe). Eine re

Erdwall
Dies ist eine alphabetische Auflistung der im Festungsbau üblichen Fachbegriffe. Fachbegriff

A

; Approche : Annäherungsgraben bei der Belagerung einer Festung. ; Aufzug : Sichtbare Erhebung einer Festung über dem Horizont. ; Ausfallhof : besonders geschützter Grabenabschnitt, von dem ein Angriff gestartet werden kann. ; Außenwerk

Sichtvermerk
Ein Visum (dt. Sichtvermerk) bezeichnet eine im Reisepass vermerkte behördliche Erlaubnis zum Überschreiten der Landesgrenze. In den meisten Fällen wird das Visum als Einreisevisum ausgestellt, manche Staaten verlangen auch ein Ausreisevisum oder ein Visum für Reisen innerhalb des Landes. Der Begriff Visum (auch "Visa" [pl.]) kommt aus dem Lateinischen (Das Gesehene). Da im Englischen beide Formen visa heißen, ist inzwischen Visa als Singular auch im Natur- und Umweltschutz vergeben, er wird jährlich in Vaduz an mehrere Preisträger verliehen. Der Preis wurde von Sophie (†) und Dr. Karl Binding (†) initiiert, die in zwei Stiftungen mit Sitz in Schaan und Basel Mittel für gemeinnützige Zwecke zur Verfügung stellen. Der sogenannte "Große Binding-Preis" ist mit 50'000 SFR dotiert, daneben werden jährlich drei